Walking on the Sand

SHAMEFUL

2011-04-03T23:51:00.005+02:00

Tarda de futbol, en principi havia de ser uaan tarda de dissabte amb futbol, com moltes d'altres. Jugàvem fora de casa i hi havia molta pressió: s'havia de guanyar. A partir del minut 2, el partit deixa de tenir cap importància per a mi.
Asseguda ala grad veig que hi ha molts joves, nois i noies amb ganes d'animamr el seu equip, penso. Me'ls miro... tene ampolles de cervesa de vidre en un camp de futbol? Per un moment penso que no ho tinc ben entès, no es poden vendre begudes alcohòliques als camps de futbol. Però estem a Horta, al camp de la Damm, però juga l'Horta... Bé, potser sí que poden beure. Els nois (per dir alguna cosa, sense ofendre) comencen a increpar tothom. Els seus jugadors, a l'arbitre, a la gent que hi ha al voltant. Ningú no els fa massa cas. Han passat 10 minuts, vull mirar el partit. M'aixeco i canvio de grada, creu-ho el camp i m'istal·lo just davant de les banquetes, hi ha menys gent i se'ls veu més tranquils. El partit avança i a la segona part, quan l'equip local guanya per 4 gols, começa l'animació. S'increpen a la grda, insulten tothom. ARA SÍ es barallen i es peguen entre ells i, no només són els joves, també hi ha adults, però tots del mateix bàndol. No ho acabo d'entendre. Els jugadors seguint l'exemple increpen l'arbitre i n'expulsen 2 de l'Horta. Fem 2 gols. L'ordre no sé ben bé quin va ser. De cop em vaig trobar trucant al 112 i dient que si algú prenia mal, els en faria responsables. Acaba el partit i sí els Mossos eren a fora. Mentre he aprofitat el temps per escoltar converses ... "si lo ponía el feisbuc, hay que ir a liarla y darles cuando se vayan". Ara ho entenc, no són "suppoters" són Hooligans! Per sort, espero, hi havia un responsable de la Federació, ell també parla amb els mossos, hem estat uns quants que els hem trucat, el nostre entrenador també ho ha fet.
Veure 2 cotxes antiabalots i dos més a la porta d'un camps de futbol em dóna seguretat. Vès qui havia de dir que m'alegraria de veure arribar la policia!
Voldria creure que la Federació Catalana de Futbol farà alguna cosa... però molt em temo que no faran res de res i que aquests fets continuaran passant fins que un dia hi hagi una desgràcia de veritat i ja no hi siguem a temps.
Tot això m'ha fet pensar, com ahir comentava amb el responsable de la Federació abans del partit, que hi ha pares que es pensen que poden viure dels fills, que es pensen que tenen "un messi o un iniesta" a casa ... L'actitud dels adults hauria de ser una altra, haurem de fer un curset de pares de fills futbolistes? Hauran de jugar-se partits a porta tancada? Es prohibirà la participació d'equips que provoquen incidents?

Si algú té una bona idea per a resoldre el tema, ja ho sabeu: CRIDEU-LA!

LOVELY RAIN

2011-03-13T20:18:00.002+01:00

Ahir va ploure i, força.

Imatge d'un camp de futbol amb un tio freak amb un paraigúes i un punxó, per fer marxar l'aire que havia rebufat el camp, no té preu! però veure les bombolletes que sortiren de la "gespa" després de ser picada com un toro... també va escombrar el camp, pobre home!

Tothom mirant: pares, jugadors i badocs. Expectació màxima...... els jugadors es canvien per sortir al terreny de joc, sí sí, es deu poder jugar, jajjajaja

Partit suspès per males condicions del terreny de joc.

Fins aquí, normal. la meva pregunta: quan vam arribar ja es veia que no es podia jugar, semblaven unes dunes verdes... ¿Li tenen mania al pobre home que pica el camp? És un càstig?

Resposta: o li tene mania o no tenen sentit comú!

AFTER THE WEEK

2011-03-13T20:03:00.002+01:00

Després de la primera (i última setmana blanca/dels ous) he de dir que no he tingut temps per a fer res del que volia fer. Les obligacions s'han multiplicat per molt i els temps s'ha dividit!

Sí, ja ho tinc tot fet, però a corre cuita com sempre...

Volia uns dies per a poder fer tot allò que mai no tinc temps i no he pogut! Avui he constat que alguns nens tampoc no havien pogut fer vacances. Tenien deures, parlo de nens de primària: 4 pàgines de problemes de mates, llegir un llibre, preparar un dictat, prepara la lliçó de català i el control de naturals. Senyoreta!!!!!
Demà la benvolguda senyoreta, que ha fet vacances, podria trobar-se amb una noteta d'algun progenitor que digués:

"Benvolguda XXXX,

El meu fil XXX no ha fet els deures perquè:

no ha estat a casa en tota la setmana. Que els pares no tenien vacances i el nen l'hem enviat de colònie
ha anat al casal i no els han deixat fer els deures
perquè si són vacances es fan vacances!!!

Signatura dels pares"

A veure què passarà el curs vinent... si volen posar un dia de tant en tant que no posin sempre el mateix, que els qui fan classe els dilluns aquest anys han fet unes quantes classes menys!

Ànims a tots aquells que han pogut gaudir de les vacances, demà tornarà anar a treballar.

DEMÀ FARÀ UN ANY

2010-12-09T17:40:00.002+01:00

Sí, demà farà un any del darrer escrit. Avui me n'he adonat! Com passa el temps.

Acabo de decidir dedicar una estona cada dia per a fer una petita reflexió, a mi em servirà per posar les coses al seu lloc, s'ha de ser endreçat, i si per casualitat algú ho llegeix, potser el fa passar una estona distret.

ELS RESULTATS

2009-12-10T15:53:00.005+01:00

Ahir vam fer la primera reunió del grup. Vam valorar els resultats: força bons en general.
Per què les noies xerren molt més que els nois? Com s'ho fan elles sis per mantenir callades les veus greus del 11 joves? Si ens escoltessin tota l'estona i no fessin capelletes, sabrien moltes més coses.
Però, recordeu quan parlar amb el company de taula era el més interessant que us podia passar?

BARALLES I SANCIONS

2009-11-24T10:02:00.004+01:00

Els nens es barallen per la pilota. Els joves es barallen per aconseguir una parella. Els grans es barallen per diners.

Aquests tres supòsits són comprensibles. Però, per què hi ha qui es baralla sense motiu? Per què hi ha personetes que tenen la ma tant llarga i les ungles tan ben afilades?

Hi ha hagut un episodi aquesta setmana a l'escola. Com pot ser que la víctima se senti culpable de poder caure en els paranys que li pari l'agressor? Suport total a les víctimes i màxima seriosotat i rigor pels agressors.

Sabeu, he hagut de mossegar-me la llengua i subjectar-me les mans diverses vegades. Cada vegada que em creuo pel passadís amb l'agressor em sento malament, voldria dir-li el que penso, fer-lo refelxionar, fer-lo veure que ell també pot ser víctima; però no ho puc fer. M'he de mantenir al marge per poder ajudar a la víctima.

Avui però he trobat aquest rètol: m'ha agradat!

A BELLVITGE, SENSE PASSAR PER L'HOSPITAL

2009-11-15T23:19:00.004+01:00

Ahir a la tarda vam anar a Bellvitge a veure un dels molts partits de futbol que s'han jugat aquest cap de setmana. El resultat no va se favorable, un empat sincerament no és el que es mereixien els nois, però el futbol és així, no? (deia ell). Però sí que algú va haver d’anar a l’hospital ahir. Sort que no ha estat massa greu.

No voldria parlar dels àrbitres, però la veritat és que de vegades tenen el do de ser els més ineptes del món. Que no els fan proves de visió? D’oïda ja sé segur que no, perquè no senten res del que diu el públic, però tenen la sort de sentir el que diuen els jugadors i entrenadors i, si no ho senten, s’ho inventen; i es queden tan tranquils!

Avui hem assistit a l’acte de presentació dels equips de l’Europa. Molta gent, bon temps i molts esportistes. Moltes famílies donant suport i molts responsables, entrenadors i d’altres treballadors del club col·laborant per la mateixa causa.

Cada vegada m’agrada més observar les persones, com es mouen, com es relacionen, com parlen, com es miren, com es toquen, com s’eviten, com.... i com .... i com.... Es veuen moltes i moltes coses.

He vist amistat, complicitat, son, gana, gresca, competitivitat i companyonia.

Observava uns homes grans del barri de Gràcia, sempre els veig pel camp, que estaven emocionats veient totes aquelles formiguetes bellugant. Comentaven els obsequis que es lliuraven, volien saber què era. Volien veure el partit, no tenien temps per a tot.

També molts dels nois menjaven, molts entrepans hi havia avui al bar! Han comentat que abans de les 6 del matí ja els preparaven!

He vist com els més joves feien pressió darrera la porteria, quina força que feien! Avui he vist que hi ha equips que tenen el jugador número 12 al camp i que realment exerceix una força important.

He vist molts pares intentant localitzar el seu nen per a poder fer la foto de record. També he somrigut amb un pare que ballava i movia la bandera europea per intentar aconseguir que el seu fill el veiés. El nen no sé si l'ha reconegut, però alguns dels jugadors més grans, no han pogut resistir la temptació de riure del que feia l'home. La veritat és que era força còmic!

Descansarem i continuarem observant tot esperant el proper cap de setmana.

LES MANDARINES

2009-11-10T18:13:00.004+01:00

Les tenia a la ma quan vaig acabar de dinar. Eren massa fredes i vaig decidir endur-me-les per a menjar-me-les per a berenar. No ho vaig fer, ja m'acostuma a passar. No bereno, jo.

Ara són damunt la taula i em van mirant amb una carona.... Què voleu? Avui tampoc no us menjaré!

Quedaran pansides i arrugades i les acabaré llençant a les escombraries!

LAYING ON THE SOFA

2009-11-08T20:00:00.004+01:00

Des del sofà de casa....

• Fa fred i vent.
• Avui he deixat la meva parella ajaguda al sofà amb una gran caixa de mocadors de papers.
• He vist somriure el pare veient com menjàvem les gambes de Palamós que va comprar ahir; feia dies que no podia agafar el cotxe i ara se sent molt millor.
• El meu fill feia temps que no m’explicava coses seves!!!
• La meva filla ja fa dies que torna a somriure.
• “Tapeando” i un sopar improvisat a casa amb la companyia dels amics.

NO HI VEIEM MÉS ENLLÀ DEL NAS?

2009-11-08T18:31:00.007+01:00

Les diferències entre els homes i les dones són de vegades mal estereotipades, però d'altres no.

Darrerament hi ha hagut algun esdeveniment que ha provocat reaccions diverses a molts de nosaltres. Uns només veuen que els resultats futbolístics podrien ser millors i que la culpa no és dels nois; que qui ha de prendre les decisions no reacciona i fa d'observador.

Podeu creure que jo no ho vegi així? Tinc una ment perversa o sóc simplement una dona en un món d'homes? Penso que de vegades cal deixar que les coses passin, que tothom vegi que no anem bé, i així es produeixi una reacció. De fet, estic convençuda que diumenge passat a la tarda els nois es van revoltar entre ells, que els pares vam poder veure que alguna cosa més estava passant.

Moltes vegades les decisions d'altres ens costen d'entendre, d'acceptar i de compartir. Però tenim el dret de qüestionar-les? Segurament podem comentar que les informacions s'haguessin pogut donar amb els pares davant- si fos una escola, ho entendria, però ja se'ns va comunicar que la relació seria via nois-. També podem dir que no hem vist que s'hagi comentat res abans, però és cert? Realment estem convençuts que els nois ningú no els havia dit mai res? He pogut observar (i repeteixo observar)com s'han treballat dinàmiques de grup, intents de donar responsabilitat a alguns dels jugadors, i que alguns han sabut respondre-hi. Fa molt de temps que tracto amb adolescents i hi ha coses que es veuen, però només mirant què fan, com ho fan i amb qui i com es mouen.

M'agradaria poder creure en les persones i que tots intentessim posar-nos a la pell dels altres; tant a la dels nois que han estat amonestats, com a la dels seus pares, com a la dels qui els han hagut d'apercebre, com a la de la resta de jugadors. Cap d'elles és agradable, almenys per a mi no ho és.

De vegades ens costa empatitzar, però d'altres no volem veure més enllà del nas, ens fa mal.

HAPPY BIRTHDAY

2009-11-04T11:25:00.003+01:00

Aquelles festes d'aniversari.....

Els amics junts, una cançó i moltes rialles són uns dels millors regals d'aniversari.

Si a més i posem una mica de pa mab tomàquet i alguna cosa més, ben regadet amb un bon vi i un bon cava tenim l'èxit assegurat.

Moltes felicitats!!!

WELCOME

2009-11-04T10:31:00.000+01:00

Si us interessa saber, conèixer i compartir ens llegirem.

Cada dia passen moltes coses al nostre entorn, algunes ens afecten més que d'altres, però totes tenen una influència en la nostra persona.